Prou vegades, parlant d'història, amb persones de certa cultura, fins i tot universitària, i en llocs diferents: a Mallorca, a València i a Catalunya, hem sentit una gran decepció pel desconeixement habitual del General Joan Baptista Basset i la seua importància en la nostra història.

  A Villarroel el reconeixem i recordem. Però, si hi ha una persona, de la qual el mateix Villarroel o el General Moragues ens parlarien, absolutament clau per a nosaltres en la Guerra europea de Successió, és el General d'Alboraia o València, segons diverses fonts, enginyer i artiller, alliberador de Gibraltar, del Regne de València i defensor de les muralles de la ciutat de Barcelona, junt al Regiment Nostra Senyora del Desamparats, dirigit pel coronel Josep Vicent Torres, abans, secretari de València i molta més gent, es clar.

  Tancat a la presó dues vegades pels mateixos Àustries, hi ha qui diu que la batalla d'Almansa es va perdre per la seua absència. Després, lluitant contra les dues Corones, quan caigué Barcelona, fou empresonat pels Borbons, i finalment desterrat a Segòvia -"a las mazmorras del Alcázar", segons sembla.

  Morí allà per l'any 1728, fora de la Corona d'Aragó, deambulant pels carrers d'aquesta ciutat castellana com un drapaire, després d'haver estat alliberat, gràcies a la intervenció d'un metge jesuïta, per la malaltia crònica que patia.

  Només hem trobat quatre monuments -potser n'hi ha més-, dedicats a Basset. Un, a la platja d'Alboraia, un altre -"la pedra de Basset"- a Otos, al jardí de l'Ajuntament, un altre a Xàtiva i l'últim a Dènia, a una rotonda.

  A Catalunya tenim la sala Villarroel. Això ens permet anomenar-lo. El documental del General Moragues, l'heroi oblidat, ens ajuda a tots a pensar. De Basset, no coneguem res més que una placa a Barcelona d'ACPV. També el col·lectiu Joan B. Basset de Vilanova del Vallès.

  Quants pobles nostres tenen dedicat un carrer, una plaça? Pocs: Alboraia, Campello, Paiporta, Albalat de la Ribera, La Xara...Molts Ajuntaments ho veurien bé.

  Coneguem que es fa una ofrena floral al General una vegada al any, a la platja d'Alboraia, i que al Casal de la Vall d'Albaida van per la 6a. edició d'un premi que du el seu nom, com un arxiu a Elx, gràcies a la tasca d'ACPV. Són flors enmig d'un desert cultural.

  Per la seua coherència històrica i per l'absoluta admiració que li tenim, vàrem emprendre aquest projecte, ja fa quatre anys, amb dos objetius generals:

    - Donar a conèixer a qui donà la vida pel nostre poble.

     -Aconseguir una obra emblemàtica i simbòlica, una obra que depen  sols de nosaltres i que ens pot ajudar a sortir del forat on estem clavats: EL CORREDOR BASSET.

                                             Carolina Latorre, Josep Usó i Vicenç Torres.