dijous, 20 de setembre del 2012

Crida a l'entesa de les nacions


Espanyols, valencians, mallorquins, eivissencs, bascos, gallecs... els nostres germans catalans i aranesos molt prompte ens diran adéu amb la mà estesa.
Des d'aquesta última Diada, molts polítics i mitjans internacionals han comentat aquesta realitat. De fet, ni tan sols el pacte fiscal seria prou per a resoldre la qüestió política i cultural a l'estat espanyol. També l'antic Regne de València i Regne de Mallorques pateixen unes balances fiscals negatives superiors a Baviera, com Catalunya. L'entesa entre les nacions passa pel respecte a les diferències de cadascuna. Haurem d'aprendre a escoltar i tots haurem de mirar endavant. Negar la realitat no farà que aquesta canvie.
És clar que Espanya és una gran nació, com també ho és Catalunya. Els polítics han de fer un gran esforç pels nostres pobles per a evitar patiments inerts. La ruptura serà més institucional que altra cosa. Molts tenim família espanyola i catalana, i les nostres relacions no canviaran gaire. De fet, no hi ha fronteres reals a Europa, actualment. Fins i tot, per a estats que no són de la Unió Europea.
Potser aquesta nova situació ens ajude a tots a madurar una mica. Jo vull una Catalunya aliada, forta i amiga d'una Espanya moderna, democràtica i republicana. Aquest és el meu desig. Podem caminar junts sense que això vulga dir estar barrejats institucionalment. Podem fer coses junts sense ruptures comercials que perjudicarien econòmicament a les dues nacions.
Potser ara Espanya ho veurà més clar i els seus governants deixaran de fer AVEs absurds i acceleraran el CORREDOR MEDITERRANI. Si el govern central no ho fa, els valencians començarem a mirar cap al nord, i Madrid ens semblarà que cada dia està més lluny.
Vicenç, mallorquí valencià català.