dijous, 22 de setembre del 2011

Crida als meus germans valencians.



   Els presidents democràticament elegits pels pobles del Mediterrani peninsular i de les Illes han anat junts a demanar-ho. Els empresaris han treballat molt per reunir a molts eurodiputats per a que pogueren escoltar la nostra vital demanda. Europa, unió d'estats i no de pobles, es manté en silenci. El seu soci, Espanya, ha presentat oficialment el corredor central ( sols el 4% de mercaderies). Els únics documents que hi ha sobre la taula entregats no passen pel Mediterrani. Dels mil dos-cents quilòmetres, des d'Algesires fins La Jonquera, només n'hi ha dos-cents que es poden considerar mediterranis. De totes formes, molt pocs vaixells descarregarien les seues mercaderies a Algesires per a recórrer tota la península cap a Europa.
   Valencians, escolteu-me. El nostre port potser ara és molt important, però si queda fora, en l'absurd històric més gran de l'estat espanyol, quedarem relegats al tercer món.
   A Europa ni tan sols estava la persona que havia de rebre als nostres presidents. Múrcia, Balears, el País Valencià i Catalunya junts contra la més pura demagògia centralista i antidemocràtica. Han estat maltractats i nosaltres, amb ells també.
   Sotmesos fa temps per un estat - que hauríem de ser tots - molt burocràtic, per uns buròcrates funcionaris que no pensen en el benestar de tots, podem arribar a desaparéixer com a poble, a l'espera que aquest erm ens engolisca.
   L'única esperança que tenim és anar tots junts i demanar-ho amb força. Sols ho podem fer des del pacifisme i des del sentit comú. No hem d'anar contra ningú. Nosaltres no considerem a cap persona de la península enemiga nostra. Però ells ho han d'entendre. Si no volen que València, Múrcia, Catalunya, Balears i Andalusia siguen sols el geriàtric d'Europa, si no volen realment afonar-se ells mateixos després d'afonar-nos a nosaltres, l'ètica i el sentit comú els ha de fer reflexionar. No es tracta de bons o dolents. Es tracta de sentit pràctic. Es tracta del 60% de les mercaderies de tot l'estat. Si el Mediterrani produeix, podem pagar l'IVA, podem pagar l'IRPF, podem consumir i moure l'economia.
   Tots som estat. Jo així ho crec. Com a part de l'estat espanyol, demane una reflexió seriosa a la gent que mou els fils de l'estat en aquest moment.
  Els senyors Blanco i Bono sols volen vots? El dia 19 tot estarà clar. Serà el sentit comú d'Europa qui decidirà?
  Fa 300 anys, Castella i França. Ara Espanya i França. Potser la solució siga la llibertat.
   Vicenç.

dissabte, 30 de juliol del 2011


  Prou vegades, parlant d'història, amb persones de certa cultura, fins i tot universitària, i en llocs diferents: a Mallorca, a València i a Catalunya, hem sentit una gran decepció pel desconeixement habitual del General Joan Baptista Basset i la seua importància en la nostra història.
  A Villarroel el reconeixem i recordem. Però, si hi ha una persona, de la qual el mateix Villarroel o el General Moragues ens parlarien, absolutament clau per a nosaltres en la Guerra europea de Successió, és el General d'Alboraia o València, segons diverses fonts, enginyer i artiller, alliberador de Gibraltar, del Regne de València i defensor de les muralles de la ciutat de Barcelona, junt al Regiment Nostra Senyora del Desamparats, dirigit pel coronel Josep Vicent Torres, abans, secretari de València i molta més gent, es clar.
  Tancat a la presó dues vegades pels mateixos Àustries, hi ha qui diu que la batalla d'Almansa es va perdre per la seua absència. Després, lluitant contra les dues Corones, quan caigué Barcelona, fou empresonat pels Borbons, i finalment desterrat a Segòvia -"a las mazmorras del Alcázar", segons sembla.
  Morí allà per l'any 1728, fora de la Corona d'Aragó, deambulant pels carrers d'aquesta ciutat castellana com un drapaire, després d'haver estat alliberat, gràcies a la intervenció d'un metge jesuïta, per la malaltia crònica que patia.
  Només hem trobat quatre monuments -potser n'hi ha més-, dedicats a Basset. Un, a la platja d'Alboraia, un altre -"la pedra de Basset"- a Otos, al jardí de l'Ajuntament, un altre a Xàtiva i l'últim a Dènia, a una rotonda.
  A Catalunya tenim la sala Villarroel. Això ens permet anomenar-lo. El documental del General Moragues, l'heroi oblidat, ens ajuda a tots a pensar. De Basset, no coneguem res més que una placa a Barcelona d'ACPV. També el col·lectiu Joan B. Basset de Vilanova del Vallès.
  Quants pobles nostres tenen dedicat un carrer, una plaça? Pocs: Alboraia, Campello, Paiporta, Albalat de la Ribera, La Xara...Molts Ajuntaments ho veurien bé.
  Coneguem que es fa una ofrena floral al General una vegada al any, a la platja d'Alboraia, i que al Casal de la Vall d'Albaida van per la 6a. edició d'un premi que du el seu nom, com un arxiu a Elx, gràcies a la tasca d'ACPV. Són flors enmig d'un desert cultural.
  Per la seua coherència històrica i per l'absoluta admiració que li tenim, vàrem emprendre aquest projecte, ja fa quatre anys, amb dos objetius generals:
    - Donar a conèixer a qui donà la vida pel nostre poble.
     -Aconseguir una obra emblemàtica i simbòlica, una obra que depen  sols de nosaltres i que ens pot ajudar a sortir del forat on estem clavats: EL CORREDOR BASSET.
                                             Carolina Latorre, Josep Usó i Vicenç Torres.

UN TREN DE MERCADERIES. CASTELLANS, SI US PLAU.


Per a tots els espanyols indignats.


 1a part:


 La cultura castellana la duc en el meu cor i en totes les meues cèl·lules. En llengua castellana he pogut sentir amb Alberti, León Felipe, Lorca, Galeano, Miguel Hernández, Blasco Ibáñez i tants talents de la cultura mundial. La major part dels meus amics són espanyols i se senten espanyols. Vull amb tendresa a molta gent espanyola.


 Tinc molts amics també que en el carnet figura que són espanyols però no ho són. Figure entre aquest grup social. Pague els meus impostos, intente complir la llei com tota la gent, sense cap mèrit, i ser un bon veí i ciutadà. Ni més bo ni més roí que els altres. Però veig que la cultura dominant no tolera la diferència, i per això la sent inmoral, contraria al dret natural. Em fa sentir que no tinc dret a ser com sóc, i per això em provoca sentiments contradictoris, ja que jo mai m'havia plantejat canviar el carnet, però si no puc ser com sóc, m'han de dir els altres qui sóc? Sols volen els meus diners? On és la seua humanitat? Moltes vegades visc que a l'Estat Madrid-España és més fàcil ser de molt lluny  que pertànyer a la cultura catalana, la meua. A mi, la paraula estranger em sona malament. Més bé m'agradaria dir amb Victor Jara: "siempre los ricos fueron extrangeros...", i no que  haver viscut o nascut a qualsevol part del món, i parlar la llengua que siga, vulga dir ser estranger.


 Mon pare era eivissenc, la meua mare mallorquina, tinc un avi de Barcelona i tots els altres eivissencs. Un besavi d'Ontinyent, dos rebesavis andalusos, tots els altres eivissencs. Tinc germans mallorquins, cosins mallorquins i catalans, i els meus fills, un valencià i l'altra de La Franja, d'Aragó. La meua estimada, valenciana. La meua família té arrels llatines i molt barrejades. Si bé, el pes fort ve d'Eivissa, i segurament de la conquesta dels catalans al Regne Musulmà de Mallorca.

 No crec en els estats, diputacions, províncies, ni en els ajuntaments -menys en les multinacionals i la trencadora globalització-. Crec que són llocs per a cobrar-nos impostos. A NO SER QUE els estats estiguen realment representats pel poble i que les minories no siguen sotmeses totalitàriament per les majories. A NO SER QUE els Estats, els Ajuntaments, tinguen el poder de defensar-nos dels "mercats" -persones concretes, amb noms i llinatges-.


  Vivim en una democràcia?, haurem de millorar-la?. Tal vegada la Declaració dels Drets Humans, seria la solució a tots els nostres problemes. Crec en les persones, una a una, de forma individual, i en els projectes col·lectius que són la suma de persones i no en els qui diuen que ens representen, dins d'un sistema viciós en el qual només es representen a ells mateixos. No tots són iguals, coneguem de molt bons.


  La política representativa és potser la solució des de l'ética i des de la moral. Per això, la veritat de cada un, de dretes o esquerres, des del reconeiximent de l'altre i la tolerància, des de la búsqueda de servei al poble i el no enriquiment personal, potser és una solució. Tots sabem on són alguns ex-presidents, alguns ex-ministres. 


 Per què la meua mare, a Mallorca, paga més impostos i té menys serveis que una persona de la Península? Per què Catalunya i València, a l'igual que el poble de Madrid, després de Balears, suporten quasi tot el pes de l'Estat, de la monarquia, dels ministeris, de les Corts, els senadors, els militars... Per què hi ha monarquia? Per què un valencià amb dos mesos de treball a l'horta no té els mateixos drets que un andalús? Ens diuen que som les comunitats riques. Potser sí que tenim empresaris rics, però això no vol dir res per al poble. El poble és poble, a Castelló igual que a Jaén, a Girona igual que Badajoz.


 Quan Castella va anar perdent les colònies, del manà de plata i or que venia d'Amèrica... que li quedava? La Corona d'Aragó. I per això, com a colònia sotmesa per les armes fa 300 anys, amb la col·laboració de la Corona francesa, havia de suplir el manà del cel. Duguem així 300 anys. Si analitzeu l'espoli fiscal del Mediterrani respecte al reste, és brutal. Des de fa 300 anys, la política absolutista de Lluís XIV: centralisme a París, des de Versalles, s'ha aplicat directament des del primer Borbó Felip V, nét del francés. "Espanya capital París", com diu l'economista Germà Bel. Imagina't l'absurd de l'Estat espanyol, que fa inversions multimilionàries en transport a Madrid sols per política i no pensant en economia. Qui produeix la riquesa de l'Estat? Sobre tot, tota la costa. "Madrid-España" (no el poble de Madrid, hi tinc molts bons amics) és com un erm, com un forat que econòmicament es dedica a cobrar impostos i especular amb ells. Provoca la divisió dels pobles entre Catalunya i València, entre Catalunya i la resta, xenofòbia? i manté Andalusia relegada a la "mendicitat" de les peonades. Així Andalusia tampoc medrarà, necessita excel·lència, no caritat, ni "solidaritat" imposada al Mediterrani.


  Us heu preguntat per què entre Castelló i Tarragona -entre València i Barcelona- mai es creuen els trens en marxa?. Sols ho fan a les estacions. Heu acertat, perque sols hi ha una via, he dit bé, una via, per a tots els trens, de persones o mercaderies. Si hi ha un problema, es paralitza tot el tràfic de trens. Entre València i Barcelona, tercera i segona ciutats en població de l'Estat una sola via. Això és mera política espanyola antieconòmica, contraria a la història, pensant sols: "divide y vencerás". I jo em pregunte: què hi guanyaran? Què volen, morts de fam? Tenen mentalitat de terratinents i fa temps que la terra sense persones no val res. Ho saben?


 El corredor des de Cadis a Figueres és l'únic que té sentit, pasant per tots els PORTS DE MAR. El tren ha de arribar al mar. En l'informe europeu, Madrid està dins del Corredor Mediterrani. Això castigarà a Andalusia. A Andalusia li interessa vendre la seua fruita i hortalisses anant per València. Andalusia, Múrcia, València, Catalunya i Balears han d'anar juntes en la lluita històrica per la supervivència, perquè si no, no és que apareixeran independentistes, és que es trencarà tot, i pareixerà com el corn d'Àfrica. I en això, no ens ajudarà ni Madrid-España ni Europa-Estats, que és una unió d'estats i no de pobles, cultures, sentiments. Els estats són col·legues dels estats. El mateix estat espanyol es tira pedres al damunt no donant sang al seu cos. Els diners, la sang del cos ha de arribar a totes les cèl.lules. Marsella i Gènova ja estan preparades. Els Alps estan tunelats, i els trens arriben a port. La factura del petroli no la podrem resistir, i al final no podrem vendre la nostra producció. Sols ens quedarà sol i platja, i estarem en mans d'empresaris que ens pagaran quatre xavos. Mira si és absurde l'estat espanyol madrid, que es tira pedres al damunt i abans és "una, grande y libre" que el benestar de la gent que hi vivim. La meitat de la població al Mediterrani, pagant i pagant i ara amb retallades perque els nostres polítics no han fet el seu treball. I pareix que continuen així. Les retallades són socials. Haurien de ser sols institucionals.


 NECESSITEM COM EL PA UN JUTJAT ANTICORRUPCIÓ. Els diners de tots que estan en paradissos fiscals -dins i fora de l'Estat- han d'aparèixer.


 Al segle XIX, varen fer un tren Madrid-Burgos. La distància eren 100 km, però les vies recorregueren 180 km. L'Estat Madrid-España pagà a molts terratinents l'embargament de les terres per a que el tren passara per on volien ells. El mateix dia que han tancat "l'AVE" Madrid-Toledo..., que costava 18.000€ de manteniment diari, encara sense pagar ni els interessos del deute espanyol, es continua afavorint la línia del TGV o AVE cap a León i Galícia.


 EL CORREDOR MEDITERRANI NO ÉS ALTA VELOCITAT, SENYORS POLÍTICS.L'AVE NO ÉS RENTABLE I VOSTÉS HO SABEN. JA N'HI HA PROU. ENS VOLEN AFONAR. NI GRÈCIA ESTARÀ PITJOR. QUI PAGARÀ? EL POBLE. SABEN QUE HI HA MASSA INTERESSOS. 
 El Molt Honorable President valencià ha de pensar en les taronges, en la Ford, en els taulells... Els valencians tenim pocs diners per anar amb AVE o TGV. Lluitareu per un tren de mercaderies?
Vicenç Salvador Torres Guerola.

2a part:


La Ford ja ha dit que se n'anirà d'Almussafes si no té un tren per a dur els cotxes.  Els pareixen moltes 9 persones de mitja diària, en "l'AVE" que han tancat?


 Quan "l'AVE" s'inagure a Lleó, l'aeroport d'aquesta província reduirà a la meitat el seu passatge. Es calcula 30.000 persones a l'any per a l'aeroport i 30.000 més per a l'AVE, més o menys. Sabeu quants milers de persones ens desplacem diàriament en tren a València, a Madrid, a Barcelona? Ens estan insultant a la cara? Ho fan amb els nostres diners, "dinero" o calés. No som iguals davant la llei. No ho som. Ens ho diuen cada dia. El text constitucional que molts no votarem tenia un esperit més tolerant i progressiu que el que estan aplicant. Primers els senyors -fiqueu qui vulgau-, després els empresaris, després Madrid-España i els seus voltants, i el reste a pagar. Els pobles a pagar. En això es basa la unitat d'Espanya-Madrid, no en treballar junts solidàriament per sortir d'aquest forat, sinò a veure qui s'emporta més, coste el que coste. Potser els únics espanyols de veritat són tots aquells que no tenen veu i que mai diràn: "Viva Espanya" ni visca res.


 Us heu preguntat si és rentable l'AVE-TGV? Al món sols hi ha un AVE-TGV rentable, està al Japó. Tots els altres són deficitaris. Tots estan subvencionats, pagats pels pobles, per gent que quasi mai hi va o no anirà. Això sí, són gran negoci per a constructores i elèctriques. A França, que té molts menys quilòmetres d'AVE que el nostre estat -per cert,cada dia més petit-, necessiten menys "subvenció", que no poca, perquè té tres vegades més de passatgers que Espanya-Madrid. La mitjana de passatgers a Guadalajara està entre 16 i 17 persones diàries. Això ho paguem vital i econòmicament nosaltres, "els espanyols". Aneu molt en TGV? I tot, per a que els senyors tinguen alta velocitat i força al canut, i alguns puguen especular i fer desaparéixer els nostres diners, no se sap a quins paradisos fiscals o a quins calaixos, i d'eixa forma, els que es diuen els nostres representants ens comencen a retallar salaris, educació, sanitat i a ficar-nos més impostos. Entre uns i els altres, vitalicis o no, ens estan ofegant.


 Fa 20 anys que els polítics cada vegada cobren més i més diners. Ara en política, per aqueix motiu estan els que volen un bon sou. No tots. NO TOTS Abans, potser, eren els més servicials. Realment un polític no hauria de cobrar res. Hauria de ser un voluntariat de grans professionals, com a la segona guerra mundial als EEUU. Els homes de 0 dòlars. Fa 20 anys erem més productors que especuladors. Però...si una persona especula i li paguen tres o quatre o mil vegades més, pensa: especular és bo. I si tots especularem? Quin desastre. Es clar, la societat pot "soportar" a un grapat d'especuladors, però això no pot ser la norma. Els productors, els productors i no els especuladors són la clau. Els impostos per a la especulació, si us plau.


 "¿I LOS GASTOS DE REPRESENTACIÓN?". Pobres pensions. 


 Paguem impostos tots els dies, cada dia hauríem de viure millor, cada dia més serveis, més cultura, més salut, cada dia paguem impostos, no estem en guerra, no hi ha terratrèmols tots els dies, cada dia paguem impostos, cada dia paguem impostos. Hauríem de viure millor? SENYORS POLÍTICS: CADA DIA PAGUEM IMPOSTOS. GESTIONEU ELS NOSTRES DINERS, ELS NOSTRES, NO ELS VOSTRES. VOLEU FER EL FAVOR DE SER MÉS ÈTICS? SI NO HO FEU, NO ENS REPRESENTEU...CADA DIA PAGUEM IMPOSTOS I ARA MÉS I MÉS IMPOSTOS. QUÈ FEU?


Potser la meseta, que pot exportar cereals i carn, ho puga fer en AVE, així i tot, no serà rentable. Potser l'únic rentable de l'AVE siga fer "Línies Verdes" per a ciclistes i així guanyariem salut mentres paguem el deute dels grans especuladors de l'Estat, que són la nostra vergonya. Potser sense pensions, sense mestres, sense metges... Ara bé, els senyors i els nostres diners, molts fora d'Espanya-Madrid, no seran culpables de res, mai els trobarem a la presó i després dels anys, quan la memòria a nosaltres o als nostres fills ens falle, els agraïrem que ens dónen treball, ens donen pa i poguem donar gràcies al cel per el pa de cada dia, mentres "los hidalgos" viatgen amb TGV o amb DC10, o visquen amb els nostres diners fora de les fronteres de la seva estimada Espanya. 


 L'alta velocitat és com l'aeroport de Ciudad Real o Castelló, és com la biblioteca sense llibres de Vila-Real: pura propaganda i forma ràpida per algunes empreses de fer calés. Estem engayats, germans. Ens han enganyat. Si a algú li interessa, pot comprar un aeroport per un euro. Sí, sí, per un euro. És clar, assumint tot el deute.


 Més de vint milions de persones necessitem un tren. Per a nosaltres no n'hi ha diners. Nosaltres paguem, nosaltres a  produir. Andalusos, catalans, valencians, mallorquins, murcians... hem produït, sempre, i continuem pagant. Tenim dret a poder viure? La resta de l'estat espanyol  ens vol o sols vol els nostres diners? Què vol dir ser espanyols? Què vol dir que tots som iguals davant la llei? Ho som? Prou de demagògia. Els pobles s'ofeguen.


 Sabeu quina subvenció rep l'aeroport de Madrid per a poder funcionar? Dels nostres impostos, més de 100 milions d'euros?, ja que Madrid-España resulta molt car per a aterrar i despegar a moltes empreses. Amb la "subvenció" els és viable, i d'eixa forma, a pesar de la dificultat del petroli, el mantenen com un Hub absurd, ja que qualsevol aeroport a la costa seria més barat.


 Jo no estic en contra d'una capitalitat de l'estat, siga Madrid o Sevilla, Zamora o València, Barcelona o Eivissa. M'és ben igual. El que estic en contra és de mantenir instalacions i institucions a costa de la fam de milers de famílies espanyoles, sols per mantindre l'orgull d'uns quants, que diuen "viva España" i que quan manen la venen a trossos i es queden una part. Potser jo siga més "espanyol" que molts d'ells. Què és més important: la dignitat de la persona, el treball, la pau social, la salut, la cultura, el menjar per a TOTS o les institucions? Són compatibles les institucions amb les coses importants? Són importants les institucions davant la fam? Què ens passa?   Si ho són, endavant. Si no, tots hem de fer un pensament. És més la vida d'un ciutadà, la vida d'un fill nostre, del poble, que mantindre una institució. Segurament per a qualsevol estat és més la seua supervivència institucional que la vida d'un xiquet-al·lot-noi. Això no és políticament correcte dir-ho. Però...més que la vida de la inmensa MAJORIA DEL POBLE?  "Si salvem una vida, salvem tot el poble...". Gran ànima.


 I una última pregunta: Per què a Espanya-Madrid no n'hi ha un tribunal contra la corrupció? Per què no trobem quasi polítics, banquers i grans fortunes a la presó? Hauríem de començar pels grans? I els periodistes? I els notaris? I els jutges? Per què la presó està plena de petits delinqüents? Són ells els que fan les nostres lleis? Qui les fa? I per a qui les fa? Per què no podem fer un referèndum de tot el que volguem a una democràcia? És això la democràcia? Democràcia real ja.


Jo també estic indignat.
Vicenç Salvador Torres Guerola.