dijous, 22 de setembre del 2011

Crida als meus germans valencians.



   Els presidents democràticament elegits pels pobles del Mediterrani peninsular i de les Illes han anat junts a demanar-ho. Els empresaris han treballat molt per reunir a molts eurodiputats per a que pogueren escoltar la nostra vital demanda. Europa, unió d'estats i no de pobles, es manté en silenci. El seu soci, Espanya, ha presentat oficialment el corredor central ( sols el 4% de mercaderies). Els únics documents que hi ha sobre la taula entregats no passen pel Mediterrani. Dels mil dos-cents quilòmetres, des d'Algesires fins La Jonquera, només n'hi ha dos-cents que es poden considerar mediterranis. De totes formes, molt pocs vaixells descarregarien les seues mercaderies a Algesires per a recórrer tota la península cap a Europa.
   Valencians, escolteu-me. El nostre port potser ara és molt important, però si queda fora, en l'absurd històric més gran de l'estat espanyol, quedarem relegats al tercer món.
   A Europa ni tan sols estava la persona que havia de rebre als nostres presidents. Múrcia, Balears, el País Valencià i Catalunya junts contra la més pura demagògia centralista i antidemocràtica. Han estat maltractats i nosaltres, amb ells també.
   Sotmesos fa temps per un estat - que hauríem de ser tots - molt burocràtic, per uns buròcrates funcionaris que no pensen en el benestar de tots, podem arribar a desaparéixer com a poble, a l'espera que aquest erm ens engolisca.
   L'única esperança que tenim és anar tots junts i demanar-ho amb força. Sols ho podem fer des del pacifisme i des del sentit comú. No hem d'anar contra ningú. Nosaltres no considerem a cap persona de la península enemiga nostra. Però ells ho han d'entendre. Si no volen que València, Múrcia, Catalunya, Balears i Andalusia siguen sols el geriàtric d'Europa, si no volen realment afonar-se ells mateixos després d'afonar-nos a nosaltres, l'ètica i el sentit comú els ha de fer reflexionar. No es tracta de bons o dolents. Es tracta de sentit pràctic. Es tracta del 60% de les mercaderies de tot l'estat. Si el Mediterrani produeix, podem pagar l'IVA, podem pagar l'IRPF, podem consumir i moure l'economia.
   Tots som estat. Jo així ho crec. Com a part de l'estat espanyol, demane una reflexió seriosa a la gent que mou els fils de l'estat en aquest moment.
  Els senyors Blanco i Bono sols volen vots? El dia 19 tot estarà clar. Serà el sentit comú d'Europa qui decidirà?
  Fa 300 anys, Castella i França. Ara Espanya i França. Potser la solució siga la llibertat.
   Vicenç.