Per a tots els espanyols indignats.
1a part:
La cultura castellana la duc en el meu cor i en totes les meues cèl·lules. En llengua castellana he pogut sentir amb Alberti, León Felipe, Lorca, Galeano, Miguel Hernández, Blasco Ibáñez i tants talents de la cultura mundial. La major part dels meus amics són espanyols i se senten espanyols. Vull amb tendresa a molta gent espanyola.
Tinc molts amics també que en el carnet figura que són espanyols però no ho són. Figure entre aquest grup social. Pague els meus impostos, intente complir la llei com tota la gent, sense cap mèrit, i ser un bon veí i ciutadà. Ni més bo ni més roí que els altres. Però veig que la cultura dominant no tolera la diferència, i per això la sent inmoral, contraria al dret natural. Em fa sentir que no tinc dret a ser com sóc, i per això em provoca sentiments contradictoris, ja que jo mai m'havia plantejat canviar el carnet, però si no puc ser com sóc, m'han de dir els altres qui sóc? Sols volen els meus diners? On és la seua humanitat? Moltes vegades visc que a l'Estat Madrid-España és més fàcil ser de molt lluny que pertànyer a la cultura catalana, la meua. A mi, la paraula estranger em sona malament. Més bé m'agradaria dir amb Victor Jara: "siempre los ricos fueron extrangeros...", i no que haver viscut o nascut a qualsevol part del món, i parlar la llengua que siga, vulga dir ser estranger.
Mon pare era eivissenc, la meua mare mallorquina, tinc un avi de Barcelona i tots els altres eivissencs. Un besavi d'Ontinyent, dos rebesavis andalusos, tots els altres eivissencs. Tinc germans mallorquins, cosins mallorquins i catalans, i els meus fills, un valencià i l'altra de La Franja, d'Aragó. La meua estimada, valenciana. La meua família té arrels llatines i molt barrejades. Si bé, el pes fort ve d'Eivissa, i segurament de la conquesta dels catalans al Regne Musulmà de Mallorca.
No crec en els estats, diputacions, províncies, ni en els ajuntaments -menys en les multinacionals i la trencadora globalització-. Crec que són llocs per a cobrar-nos impostos. A NO SER QUE els estats estiguen realment representats pel poble i que les minories no siguen sotmeses totalitàriament per les majories. A NO SER QUE els Estats, els Ajuntaments, tinguen el poder de defensar-nos dels "mercats" -persones concretes, amb noms i llinatges-.
Vivim en una democràcia?, haurem de millorar-la?. Tal vegada la Declaració dels Drets Humans, seria la solució a tots els nostres problemes. Crec en les persones, una a una, de forma individual, i en els projectes col·lectius que són la suma de persones i no en els qui diuen que ens representen, dins d'un sistema viciós en el qual només es representen a ells mateixos. No tots són iguals, coneguem de molt bons.
La política representativa és potser la solució des de l'ética i des de la moral. Per això, la veritat de cada un, de dretes o esquerres, des del reconeiximent de l'altre i la tolerància, des de la búsqueda de servei al poble i el no enriquiment personal, potser és una solució. Tots sabem on són alguns ex-presidents, alguns ex-ministres.
Per què la meua mare, a Mallorca, paga més impostos i té menys serveis que una persona de la Península? Per què Catalunya i València, a l'igual que el poble de Madrid, després de Balears, suporten quasi tot el pes de l'Estat, de la monarquia, dels ministeris, de les Corts, els senadors, els militars... Per què hi ha monarquia? Per què un valencià amb dos mesos de treball a l'horta no té els mateixos drets que un andalús? Ens diuen que som les comunitats riques. Potser sí que tenim empresaris rics, però això no vol dir res per al poble. El poble és poble, a Castelló igual que a Jaén, a Girona igual que Badajoz.
Quan Castella va anar perdent les colònies, del manà de plata i or que venia d'Amèrica... que li quedava? La Corona d'Aragó. I per això, com a colònia sotmesa per les armes fa 300 anys, amb la col·laboració de la Corona francesa, havia de suplir el manà del cel. Duguem així 300 anys. Si analitzeu l'espoli fiscal del Mediterrani respecte al reste, és brutal. Des de fa 300 anys, la política absolutista de Lluís XIV: centralisme a París, des de Versalles, s'ha aplicat directament des del primer Borbó Felip V, nét del francés. "Espanya capital París", com diu l'economista Germà Bel. Imagina't l'absurd de l'Estat espanyol, que fa inversions multimilionàries en transport a Madrid sols per política i no pensant en economia. Qui produeix la riquesa de l'Estat? Sobre tot, tota la costa. "Madrid-España" (no el poble de Madrid, hi tinc molts bons amics) és com un erm, com un forat que econòmicament es dedica a cobrar impostos i especular amb ells. Provoca la divisió dels pobles entre Catalunya i València, entre Catalunya i la resta, xenofòbia? i manté Andalusia relegada a la "mendicitat" de les peonades. Així Andalusia tampoc medrarà, necessita excel·lència, no caritat, ni "solidaritat" imposada al Mediterrani.
Us heu preguntat per què entre Castelló i Tarragona -entre València i Barcelona- mai es creuen els trens en marxa?. Sols ho fan a les estacions. Heu acertat, perque sols hi ha una via, he dit bé, una via, per a tots els trens, de persones o mercaderies. Si hi ha un problema, es paralitza tot el tràfic de trens. Entre València i Barcelona, tercera i segona ciutats en població de l'Estat una sola via. Això és mera política espanyola antieconòmica, contraria a la història, pensant sols: "divide y vencerás". I jo em pregunte: què hi guanyaran? Què volen, morts de fam? Tenen mentalitat de terratinents i fa temps que la terra sense persones no val res. Ho saben?
El corredor des de Cadis a Figueres és l'únic que té sentit, pasant per tots els PORTS DE MAR. El tren ha de arribar al mar. En l'informe europeu, Madrid està dins del Corredor Mediterrani. Això castigarà a Andalusia. A Andalusia li interessa vendre la seua fruita i hortalisses anant per València. Andalusia, Múrcia, València, Catalunya i Balears han d'anar juntes en la lluita històrica per la supervivència, perquè si no, no és que apareixeran independentistes, és que es trencarà tot, i pareixerà com el corn d'Àfrica. I en això, no ens ajudarà ni Madrid-España ni Europa-Estats, que és una unió d'estats i no de pobles, cultures, sentiments. Els estats són col·legues dels estats. El mateix estat espanyol es tira pedres al damunt no donant sang al seu cos. Els diners, la sang del cos ha de arribar a totes les cèl.lules. Marsella i Gènova ja estan preparades. Els Alps estan tunelats, i els trens arriben a port. La factura del petroli no la podrem resistir, i al final no podrem vendre la nostra producció. Sols ens quedarà sol i platja, i estarem en mans d'empresaris que ens pagaran quatre xavos. Mira si és absurde l'estat espanyol madrid, que es tira pedres al damunt i abans és "una, grande y libre" que el benestar de la gent que hi vivim. La meitat de la població al Mediterrani, pagant i pagant i ara amb retallades perque els nostres polítics no han fet el seu treball. I pareix que continuen així. Les retallades són socials. Haurien de ser sols institucionals.
NECESSITEM COM EL PA UN JUTJAT ANTICORRUPCIÓ. Els diners de tots que estan en paradissos fiscals -dins i fora de l'Estat- han d'aparèixer.
Al segle XIX, varen fer un tren Madrid-Burgos. La distància eren 100 km, però les vies recorregueren 180 km. L'Estat Madrid-España pagà a molts terratinents l'embargament de les terres per a que el tren passara per on volien ells. El mateix dia que han tancat "l'AVE" Madrid-Toledo..., que costava 18.000€ de manteniment diari, encara sense pagar ni els interessos del deute espanyol, es continua afavorint la línia del TGV o AVE cap a León i Galícia.
EL CORREDOR MEDITERRANI NO ÉS ALTA VELOCITAT, SENYORS POLÍTICS.L'AVE NO ÉS RENTABLE I VOSTÉS HO SABEN. JA N'HI HA PROU. ENS VOLEN AFONAR. NI GRÈCIA ESTARÀ PITJOR. QUI PAGARÀ? EL POBLE. SABEN QUE HI HA MASSA INTERESSOS.
El Molt Honorable President valencià ha de pensar en les taronges, en la Ford, en els taulells... Els valencians tenim pocs diners per anar amb AVE o TGV. Lluitareu per un tren de mercaderies?
Vicenç Salvador Torres Guerola.
