Valencians, escolteu-me. El nostre port potser ara és molt important, però si queda fora, en l'absurd històric més gran de l'estat espanyol, quedarem relegats al tercer món.
A Europa ni tan sols estava la persona que havia de rebre als nostres presidents. Múrcia, Balears, el País Valencià i Catalunya junts contra la més pura demagògia centralista i antidemocràtica. Han estat maltractats i nosaltres, amb ells també.
Sotmesos fa temps per un estat - que hauríem de ser tots - molt burocràtic, per uns buròcrates funcionaris que no pensen en el benestar de tots, podem arribar a desaparéixer com a poble, a l'espera que aquest erm ens engolisca.
L'única esperança que tenim és anar tots junts i demanar-ho amb força. Sols ho podem fer des del pacifisme i des del sentit comú. No hem d'anar contra ningú. Nosaltres no considerem a cap persona de la península enemiga nostra. Però ells ho han d'entendre. Si no volen que València, Múrcia, Catalunya, Balears i Andalusia siguen sols el geriàtric d'Europa, si no volen realment afonar-se ells mateixos després d'afonar-nos a nosaltres, l'ètica i el sentit comú els ha de fer reflexionar. No es tracta de bons o dolents. Es tracta de sentit pràctic. Es tracta del 60% de les mercaderies de tot l'estat. Si el Mediterrani produeix, podem pagar l'IVA, podem pagar l'IRPF, podem consumir i moure l'economia.
Tots som estat. Jo així ho crec. Com a part de l'estat espanyol, demane una reflexió seriosa a la gent que mou els fils de l'estat en aquest moment.
Els senyors Blanco i Bono sols volen vots? El dia 19 tot estarà clar. Serà el sentit comú d'Europa qui decidirà?
Fa 300 anys, Castella i França. Ara Espanya i França. Potser la solució siga la llibertat.
Vicenç.
